Concerts per a violí i violoncel. Barroc IX

Seguint amb l’idea de prolongar la sèrie de concerts per a violí en el Barroc amb els Concerts d’aquells altres dos blocs amb que. una mica a la meva a la meva “bola”, vaig agrupar la música per a violí de JS Bach, el Concert d’avui el dedicarem als Concerts de Brandenburg.

L'obra

Quan Johann Sebastian Bach, a l’any 1719, va ser enviat a Berlín pel príncep Leopold d'Anhalt-Köthen es va reunir amb Christian Ludwig, el princep sobirà de Brandenburg-Schwedt, amant de la música. Bach va apreciar el interès de Christian Ludwig per les seves composicions i dos anys més tard li va dedicar els seus “Sis concerts avec plusieurs Instruments” (BWV 1046–1051).

Com que el rei Federico Guillermo I de Prússia no havia estat un mecenes significatiu de les arts, Christian Ludwig no comptava amb músics en el seu conjunt de Berlín per interpretar els concerts. Per tant, la partitura completa queda sense utilitzar a la biblioteca del príncep fins a la seva mort el 1734, quan va ser venuda per 24 groschen de plata. El manuscrit autògraf dels concerts no va ser descobert als arxius de Brandenburg fins a 1849 per Siegfried Wilhelm Dehn, i els concerts van ser publicats per primera vegada un any més tard.

Com clarament diu el seu títol, els Concerts de Bradenburg son concerts per a diversos instruments, per tant no son pròpiament concerts per a violí. Probablement aquesta és la causa de que els musicòlegs de veritat no els considerin Concerts per a Violí. Però, donat que,excepte en el Concert nº 6, el violí és un dels instruments que formen part del “concertino” i en en tots hi ha violins en el “ripieno, jo, que, com ja haureu vist, tendeixo a anar una mica a la meva “bola”, els he englobat en un dels blocs en que he classificat la música per a violí de JS Bach. No em feu massa cas !., deixem-ho en que son composicions orquestrals en les que el violí hi té un paper destacat (Vegeu al final el significat de ripieno)

Els sis Concerts son aquests i aquests son els títols que els va donar Bach, veureu com, excepte el sisè, tots son concerts per a violi, junt amb altres instruments:

Concert de Brandeburgo n.º 1 en Fa major, BWV 1046. Títol en la partitura autògrafa: “Concerto 1, à 2 Corni di Caccia, 3 Hautbois, è Bassono, Violino Piccolo concertato, 2 Violini, una Viola col Basso Continuo. Aquest, com Concertino no te un violí “normal”, té un violi piccolo (*)

Concert de Brandeburgo n.º 2 en fa major, BWV 1047. Títol en la partitura autògrafa: “Concerto 2.º à 1 Tromba, 1 Flauto, 1 Hautbois, 1 Violino, concertati, è 2 Violini, 1 Viola è Violone in Ripieno (**) col Violoncello è Basso per il Cembalo”

Concert de Brandeburgo n.º 3 en Sol major, BWV 1048. Títol en la partitura autògrafa: “Concerto 3zo a tre Violini, tre Viole è tre Violoncelli col Basso per il Cembalo”.

Concert de Brandeburgo n.º 4 en Sol major, BWV 1049. Títol en la partitura autógrafa: “Concerto 4.º à Violino Principale, due Fiauti d'Echo, due Violini, una Viola è Violone in Ripieno, Violoncello è Continuo.”

Concert de Brandeburgo n.º 5 en Re major, BWV 1050. Títol en la partitura autògrafa: “Concerto 5.º à une Traversiere, une Violino principale, une Violino è una Viola in ripieno, Violoncello, Violone è Cembalo concertato.”

Concert de Brandeburgo n.º 6 en Si bemoll major, BWV 1051. Títol en la partitura autògrafa: “Concerto 6.º à due Viole da Braccio, due Viole da Gamba, Violoncello, Violone e Cembalo”.

“Sis concerts avec plusieurs Instruments” (BWV 1046–1051).

Bé, amics, els Concerts de Brandenburg son prou coneguts. A tot arreu podeu trobar informació mes bona de la que jo us pugui donar.

Suggereixo escoltar la següent interpretació, amb bon so i bona imatge. És a càrrec de l’Orchestra Mozart dirigida per Claudio Abbado.

Res més amics, cada vegada vaig més just de temps, ara pel nostre cor és època de aixecar telons a diversos auditoris i presentar les nostres versions d’obres que son estrenes mundials. Malgrat això, espero no fallar en les meves entregues dels dijous, però si alguna setmana fallés demano disculpes.

Que sigueu feliços i que la musica no deixi mai d’acompanyar-vos

Jaume

---

(*) Violí Piccolo: És més petit que el violí que tots coneixem, tant en longitud del cos com en longitud de corda, el que significa que pot suportar un so molt més alt amb la mateixa tensió de corda en comparació amb el violí de mida normal. El to més alt significa que és molt més adequat per tocar línies de soprano, cosa que requeriria un canvi de posició al violí normal, que tot i no ser difícil, fa que la qualitat del so sigui completament diferent.

L'afinació del violí piccolo (de greu a agut) és Si bemoll - Fa - Do - Sol, que és una terçera menor més alt que un violí "normal". En general, si un violí "normal" s’afinés tan agut, donaria lloc a moltes cordes trencades i possiblement danys al cos i al pont de l'instrument a causa de la tensió més alta de la corda (i, per tant, la força cap avall sobre el cos a través del pont). Tanmateix, en el violí piccolo no hi havia una sola afinació estàndard, i hi ha proves que l'instrument podria augmentar encara més el to (una quarta mes aguda no era estranya). La còpia existent millor conservada de l'època barroca/renaixentista d'un violí Piccolo és una construcció d’Amati, que actualment es conserva al National Music Museum, a Vermillion, Dakota del Sud (Estats Units). No obstant això, tenim proves documentals de l'existència del violí, a més d'instruccions específiques del compositor per a les parts escrites per a un violí Piccolo.

A més dels dos exemples més famosos de composició per a violí piccolo, JS Bach (Concert de Brandenburg nº 1) i Monteverdi (Orfeo). Hi ha altres composicions que demanen específicament el nom de l'instrument (Piccolo Violino) de compositors com a: Karl Ditters von Dittersdorf, Johann Friedrich Doles, Philip Heinrich Erlebach, Christoph Förster, Johann Joseph Fux, Johann Gottlob Harrer, Johann Gottlieb Janitsch, Krause, Johann Pfeiffer i Rosetti...

(**) El Concertino i ripieno en el Concert Barroc: En el Concert de l’època barroca el/els concertino/s eren molt importants. El ripieno (també dit tuti) donava coixí” al concertino, que era qui “duia la veu cantant” en el concert. Encara avui dia la paraula italiana “ripieno” es tradueix per farcit (relleno, en castellà)