Concerts per a violí i violoncel. Barroc VI
- Jaume
- 15 oct 2024
- 5 Min. de lectura
Actualizado: 12 nov 2024
Seguim amb el que serà el sisè dels Concerts virtuals dedicats al violí i violoncel. El d’avui anirà dedicat al violí i serà el sisè del temps del Barroc.
Començarem el concert amb una de les obres més famoses per a violi, la altament virtuosa “Chacona en sol menor”, el principal reclam a la fama de Tomaso Antonio Vitali:
Escolteu i disfurteu d’aquesta joia i si us sembla bé en comencem a parlar, doncs la cosa no és tan clara com en principi podia semblar...
L'autor
Tomaso Antonio Vitali. Autor desconegut. 1750
Tomaso Antonio Vitali (7 de març de 1663 - 9 de maig de 1745) va ser un compositor i violinista italià del barroc mitjà - tardà. Fill gran de Giovanni Battista Vitali, és conegut principalment per una “Chaconne en sol menor” per a violí i continu, de la qual, tradicionalment, se li atribueix la composició.
El cas és que la majoria de musicòlegs dubten d’aquesta autoria.
Veiem...
La Chacona va ser trobada pel violinista del segle XIX Ferdinand David en un manuscrit a Dresden Posteriorment va ser publicada pel mateix David a l’any 1867, amb un acompanyament florit de piano.
L’obra és un conjunt de variacions sobre una línia de baix amb una progressió harmònica repetida. Les àmplies modulacions d'aquesta obra a tonalitats molt llunyanes han fet especular que no podria ser una autèntica obra barroca, doncs aquestes modulacions a tonalitats tan llunyanes les comencem a veure a l’època del romanticisme i posteriors. També, la manca de similituds amb altres obres de Vitali ha fet que els estudiosos moderns posin seriosos dubtes sobre l'atribució a Vitali.
D'altra banda, el manuscrit de Dresden és evidentment autèntic, data de principis del segle XVIII i atribueix la part del violí a un tal Tomàs Vitalí, però no és clar si la inscripció indicava un intèrpret o el compositor, Tampoc queda clar com va arribar la peça a Dresden.
Com podeu veure la cosa no queda pas clara, però en qualsevol cas, és una petita joia i una obra de popularitat duradora que ara existeix en molts arranjaments. Les variacions originals sobre el simple patró bàsic són sorprenentment inventives i tenen un poderós impacte emocional per a un gènere tan aparentment abstracte, pel que, ho hagi escrit qui ho hagi escrit, és un treball de foc i passió, així com de profunda artesania. Gaudiu-ne doncs...
Serveixi aquesta obra per a descobrir alguna més de les obres per a violí la familia Vitali, importants compositors per a violí del Barroc.
Com ja hem mencionat Tomaso Antonio Vitali va néixer a Bolonya a l’any 1663 i el seu pare era el famós compositor i violinista Giovanni Battista Vitali. Va estudiar composició a Mòdena amb Antonio Maria Pacchioni. Tomaso Vitali va tenir una llarga i distingida carrera. Es va unir a l'orquestra de la cort de la família Est a Mòdena com a violinista quan tenia 12 anys, es va convertir en el líder de l'orquestra, i va romandre a la nòmina ducal durant 67 anys. Va publicar quatre volums de música de cambra (*) per a violí i va ensenyar a diversos dels principals violinistes de la següent generació
Les obres autèntiques de Vitali inclouen:
un conjunt de sonates en trio publicats com els seus números 1 i 2 (1693), sonates da camera i sonates per a violí (incloent el seu opus 6).
De les seves sonates en trio us aconsello un enregistrament fet per Naxos
interpretades per Semperconsort amb Luigi Cozzolin al violí i a la direcció.
Tomaso Antoni Vitali va morir a Mòdena el 9 de maig de 1745.
Del seu pare, Giovanni Battista Vitali, se sap que també va néixer a Bolonya el 18 de febrer de 1632 .Va passar tota la seva vida a la regió d'Emilia, traslladant-se a Mòdena el 1674. El seu mestre en els seus primers anys va ser probablement Maurizio Cazzati (1616–1678), mestre de capella de l'església principal de Bolonya, San Petronio. Desprès d’uns pocs anys a Bolonya va entendre que hi tenia poc a fer i va marxar cap a Modena, on l’any 1674 va aconseguir el càrrec d'un dels dos “vice-maestri di cappel”, a la cort secular de la família Este a Mòdena. Com compositor va escriure música per a l’església i per a diversos instruments de corda en forma de sonates per a violí i baix continuo.
Pel que fa a la seva carrera com intèrpret, en els documents d’aquell temps G.B. Vitali figura com “violone”. Violoni,"violonline" es refereix al mateix instrument que "violoncino". A les pàgines de títol de les cinc primeres publicacions de Vitali, s'autoanomena 'Sonatore di Violone da Brazzo' o 'Musico di Violone da Brazzo', un instrument de baix melòdic. Sempre s'utilitza el terme genèric "violone”, per diferenciar-lo del nostre violoncel que se li reserva la terminologia de “Violone grosso”.
Les noves tècniques per produir cordes d'intestí enrotllades amb filferro metàl·lic van tenir lloc a Bolonya durant la dècada de 1660. És probable que l'àmplia varietat de terminologia en ús es degués en part a l'experimentació amb instruments de baix d’arc capaç de produir bones notes baixes sense necessitat de grans llargades de corda. Altres termes que s'utilitzaven en aquell moment inclouen la “viola da spalla”, un violoncel o un instrument de baix d'arc més petit que es subjectava a l'espatlla i es recolzava a la falda de l’intèrpret, recolzat per una corretja
G.B. Vitali va morir a Módena el 12 d’octubre de 1692
De les seves sonates op 11, us aconsello
el registre que fa el segell Brillian Classics amb Luigi Cozzolino (violí), i l’emsamble Semperconsort.
Bé amics, avui hi ha molta música per escoltar, (més de dues hores) dosifiqueu-vos-la bé, que no us agafi un empatx!. No us perdeu, però, la preciositat de la Chacona en sol menor. La resta es una bona mostra de la música per a violí i altres instruments de corda d’aquesta època del Barroc.
“Chacona en sol menor” de Tomaso Antonio Vitali?
Gaudiu-ne i que la musica no us deixi mai d’acompanyar-vos.
Jaume
(*) en aquesta Sèrie de Concerthaurem de anar començant a parlar de “música de cambra”, i en alguns casos ens anirà molt be dons el violi i el violoncels freqüentment es repartiran els papers. Haure, doncs. de començar a valorar la necessitat de definir la música de cambra i les seves formacions mes estables al llarg de l’historia de la música. Avui no serà, hi ha molta musica a escoltar i encara tenim penjat l’acabar de parlar d’altres significats de la Sonata i la seva evolució des del classicisme fins a l’actualitat. Hi heura temps per tot.
Commentaires