Concerts per a violí i violoncel. Barroc VII

Ben retrobats de nou, seguirem amb el que serà el setè dels Concerts virtuals dedicats al violí i violoncel. El d’avui també serà dedicat al violí i serà l’últim dels que dedicarem a la música del Barroc.

He cregut que la música per a violí del Barroc l’havíem de tancar amb J. S. Bach. Tal vegada de manera molt meva (ja sabeu, una mica a la meva “bola” i de manera molt matussera) m’he permès la llicencia d’agrupar tota l’obra per a violí de J.S Bach en tres grans blocs.

Aquests tres blocs tanmateix siguin “poc ortodoxes”; de fet no els trobareu citats pels musicòlegs de veritat, però crec que les obres que agrupen cada un d’aquests blocs, malgrat que moltes pertanyen a la mateixa època, tenen unes característiques pròpies que les fan diferents a les dels altres blocs.

Bé, coses meves, però els tres blocs que m’he inventat son aquests:

1.El bloc de Les Partites i Sonates per a violí sol, “Sei Solo a violino, senza Basso accompagnato” com Bach les va titular, Sis obres per a violí sol (BWV 1001-1006) escrites entre Weimar i Köthen a l’any 1720 i publicades al 1802. Son peces d’estudi obligat i formen part del repertori de gairebé tots els violinistes. La majoria d’elles, com les dels altres dos blocs, foren escrites mentre ocupava el lloc de mestre de capella a Köthen

2. El bloc dels sis concerts de Brandenburg ( BWV 1046-1051) escrites l’any 1721. Son, tal com el mateix Bach descriu al presentar-los, “Concerts per a diversos instruments”, però sempre hi ha un volí com a “Concertino” i diversos en el “Ripieno”. Aixó és així en tots, excepte en el Concert n.º 6 (en Si bemoll major, BWV 1051), on, amb una instrumentació inusual sense violins, Bach explora les sonoritats greus, confiant la part solista a violes “da braccio” i violoncel i deixant l'acompanyament a les violes de gamba, un instrument que per la calidesa del seu timbre (el més proper a la veu humana) Bach sentia gran predilecció.

Crec doncs, que els Concerts de Brandenburg es poden considerar concerts per a violí i orquestra, convertint-se en una obra cabdal en la música instrumental de tots els temps. Els sis concerts estan concebuts pensant sobretot en la varietat. No n'hi ha dos d'iguals i hi són utilitzades tot tipus de combinacions instrumentals, algunes d'elles altament atrevides. Per mi és clar que aquests Concerts son diferents dels que he agrupat en el primer i tercer bloc.

3.El tercer bloc, que és al que dedicarem el Concert d’avui, és el format pels Concerts No.1 en La menor, BWV1041, el Nº 2 en Mi major, BWV 1042, i un tercer Concert, que tinc en gran estima i que m’agradaria dedicar a l’Elena, la meva filla, i a l’Ana, la meva neboda. Segur que les dues recorden, quan eren pertites i la música tot just aterrava a la seves vides, la feina que hi varen posar en la “seva” interpretació conjunta,: És el Concert per a dos violins en Re menor, BWV 1043.

En aquest bloc agrupem els únics concerts per a violí solista que coneixem, només tres, dos per a violí i un per a dos violins, dels molts que pel que sembla va escriure,

Bach va desenvolupar les qualitats interpretatives del violí, presentant-lo en les seves composicions com un instrument no només melòdic, sinó harmònic i contrapuntístic, sobretot a les seves partites i sonates per a violí sol, peces de gran exigència tècnica per a l'intèrpret, i que denoten un profund coneixement del violí per part de Bach.

Avui ens limitarem als Concerts que he considerat del “ tercer bloc” als que dedicarem al Concert d’avui

Concert per a violí en La menor, BWV 1041

El primer concert que programarem pel dia d’avui, el Concert per a violí en La menor, BWV 1041, (1685-1750), és un dels més interpretats del seu repertori per a violí. Hi ha molta discussió entre els musicòlegs sobre quan i on va ser escrita aquesta peça, però l'única evidència existent sobre el Concert és un manuscrit pertanyent a un conjunt de parts que daten dels seus anys a Leipzig, al voltant de 1730. Probablement, però, també, al menys en part, va ser escrit quan era Capellmeister a la cort del Duc d'Anhalt-Köthen, l'únic cop, en els seus 50 anys de carrera professional, que no va ser emprat per fer música per als serveis de l'església luterana, els seus deures a la cort calvinista se centraven en l'orquestra d'elit de 18 músics del duc. Sabem que va compondre concerts a Köthen, però també sabem que quan va deixar Köthen i es va convertir en director musical de les esglésies luteranes de Leipzig, va proporcionar concerts al Leipzig Collegium Musicum,

La construcció melòdica d'aquest concert entre el solista i l'orquestra és clarament de tipus contrastant. El tema A que inicia el ripieno o Tutti en el primer moviment no apareix mai en els solos. L'orquestra tampoc no toca la melodia que introdueix el primer sol. El tema obstinat al baix, el violoncel i el continu que inicia el segon moviment, i que es repeteix al llarg del mateix, no és present durant els solos, deixant a les violes amb la veu més baixa del conjunt en aquests compassos. No és sinó fins a la darrera frase del moviment que tots els elements s'ajunten i tots els instruments toquen alhora. El final combina el ritme a la giga (últim moviment tradicional de la suite barroca) amb la tècnica compositiva coneguda com a fuga, que sobresurt als passatges Tutti corresponents a les exposicions del tema.

El concert es desenvolupa en tres moviments:

1. Allegro, (en la tonalitat de La menor)

2. Andante, (Do major)

3. Allegro assai, (La menor).

Dura aproximadament 15 minuts i us aconsello la interpretació que en fa Shunske Sato i els membres de la Netherlands Bach Society

Concert per a violí en Mi major, BWV 1042

El Concert per a violí en Mi major, BWV 1042 és conegut per una còpia manuscrita que data del voltant de 1760, una dècada després de la mort de Bach, i per una versió de concert per a clavecí que Bach va escriure al voltant de 1740. Els sabis en música daten l'original del violí entre 1717 i 1723, quan era Kapellmeister del Príncep Leopoldo d'Anhalt-Köthen.

 L'obra va ser composta amb base a l'estructura del concert venecià en tres moviments, però li va fer el seu propi gir, ja que cada moviment té algunes particularitats. Per exemple, a l'Allegro, li va donar una forma de capo ABA, com la majoria de les àries barroques, per la qual cosa la primera secció torna amb un gran adorn després d'una segona secció contrastant, i com en moltes de les seves àries, el solista se separa del conjunt amb una petita anticipació del seu sol. Aquest concert comença amb tres acords amplis, construïts sobre l'arpegi de tònica, que formen l'inici del tema principal, el primer moviment es desplega amb dos episodis que contrasten amb el material musical principal i abans de tornar-lo a presentar, el violí té un sol, seguit d’una pausa inesperada abans que aquests tres acords d’obertura anunciïn l’exposició final. El segon moviment, en tonalitat menor, té una figura persistent a l'orquestra. El moviment final és un diàleg entre l'orquestra i el solista.

Segons els experts, el Concert a Mi Mayor té molt en comú amb la forma concert per a solista de Vivaldi que Bach ja havia estudiat a fons, però, ho transforma, el primer moviment fa un ús típic de seccions orquestrals i solistes alternes, amb una repetició literal de la secció inicial. Aquesta estructura era comuna en la òpera barroca però molt inusual en un concert. Encara més inusual, en una època en què el paper era car, és que les dues fonts del manuscrit inclouen la repetició completament escrita en lloc de simplement instruir els intèrprets perquè tornin al principi i repeteixin la primera part. El moviment lent té com a característica principal la melodia amb una figura persistent al baix. El final és un rondó, forma poc usada per Bach.

Els seus tres moviments son:

1. Allegro, en tonalitat de Mi major

2. Adagi, (Do sostingut menor)

3. Allegro assai, (Mi major)

La seva duració es d’uns 18 minuts i us aconsello la versió que en fa Hilary Hahn amb la Deutsche Kammerphilharmonie Bremen

Concert per a dos violins en R emenor, BWV 1043

El Concert per a dos violins en Re menor, BWV 1043, és compost a Leipzig entre 1717 i 1723, quan era mestre de capella a la cort d'Anhalt-Köthen. El concert està escrit per als dos violins solistes, cordes i baix continu. És una de les peces més reconegudes de Bach i considerada una de les obres mestres del Barroc.

El concert es caracteritza per la relació entre els dos violins solistes, que és més notable en el moviment llarg “ma non tanto”. En aquest moviment, l’orquestra de cordes es limita a tocar acords per deixar tot el protagonisme als solistes.

Bach, ens ofereix una de les pàgines més expressives de la música en aquest segon moviment en què l'orquestra es limita a la mínima expressió perquè el protagonisme recaigui sobre els violins i les melodies que s'entrecreuen per unir-se i separar-se en un diàleg que no s'interromp fins al final del moviment.

Comença el moviment amb una àmplia melodia que es transforma en un acompanyament de notes curtes en ser imitada per l'altre violí. A continuació els dos violins comencen una sèrie de diàlegs que ens mantenen en suspens intentant seguir aquestes dues veus, que semblen jugar amb nosaltres a amagar-se per reaparèixer de nou uns instants després. De vegades imitant-se i cedint-se la paraula..., altres vegades, unint-se en eloqüents unísons,...

Amics és difícil descriure tanta bellesa, el cas és que en aquest moviment els dos violins semblen parlar, explicant amb dues veus una mateixa història....!

Bé,..., el concert és compost de tres moviments:

1. Vivace

2. Largo ma non tanto

3. Allegro

La seva durada és d’uns 15 minuts i us proposo la versió que en fan en Shunske Sato i l’Emily Deans, també amb de la Netherlands Bach Society

Res més amics, que en gaudiu i que la musica no deixi d’estar mai present a les vostres vides. Jaume

---