Concerts per a violí i violoncel. Barroc VIII

Tal com em plantejava en el Concert anterior, he decidit prolongar la sèrie de concerts per a violí en el Barroc amb els Concerts d’aquells altres dos blocs amb que, d’una manera i una mica a la meva “bola”, vaig agrupar la música per a violí de JS Bach.

El concert d’avui el dedicarem al bloc de les “Partites i Sonates per a violí sol”, sis obres per a violi sol (BWV 1001-1006), “Sei Solo a violino, senza Basso accompagnato”, com Bach les va titular, escrites entre Weimar i Köthen a l’any 1720 i publicades al 1802. Son peces d’estudi obligat i formen part del repertori de gairebé tots els violinistes.

Aquestes Partites i Sonates per a violí, son contemporànies a les “Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) -que ja varem comentar i escoltar en el Concert nº 2 de la nostra sèrie- escrites en l’època de Köthen, una època en la que Bach disposà d’instrumentistes talentosos i estava recolzat per un príncep amant de la música.

No és estrany, doncs, que moltes de les seves grans obres instrumentals datin d’aquest període de Köthen, no només les Suites per a Violoncel i les Sonates i Partites per a Violí sol, sinó també els Concerts de Brandenburg, el primer llibre d'El Clavecí ben temperat, cinc de les Suites Franceses, i l'Orgel-Büchlein, una col•lecció de 45 corals per a orgue.

Tant en aquestes Partites i Sonates per a violí sol, com en en les Suites per a violoncel sol, Bach va haver de desenvolupar les qualitats interpretatives de l’ìnstrument i presentar-lo com un instrument no només melòdic, sinó harmònic, polifònic i contrapuntístic, creant unes obres de gran exigència tècnica per a l'intèrpret, i que denoten un profund coneixement de l’instrument per part de Bach.

Carl Philipp Emanuel Bach quan escriu sobre el seu pare diu: “A la seva joventut i fins a edat força avançada, tocava el violí amb netedat i precisió i mantenia així l'orquestra a millor ordre del que podia fer-ho des del clavecí. Coneixia perfectament les possibilitats de tots us instruments de corda. Les seves obres per a violí o violoncel així ho testifiquen. Un dels més grans violinistes em va dir un dia que no havia vist res més perfecte per arribar a ser un bon violinista i que no podia recomanar res millor als desitjosos d'aprendre que aquestes peces per a violí sol...”

Abans de passar a ecoltar-los pero, deixeu-me fer dos apunts que crec que ens seran utils per entendre millor el que hem anat comentant fins ara, els Concert d’avui i els que vindran

Primer apunt

La primera Sonata està escrita en Sol menor. Aprofitaré aquest fet per fer un comentari que anirem constatant al llarg d’aquest Cicle de Concerts

En un violí, aquesta tonalitat de Sol té un so pur i estable. Això no és per casualitat i els compositors ho tenen molt present a l’hora de escollir la tonalitat per a instruments solistes. Ja que estem amb el violí, deixeu-me que expliqui el per qué.

Recordareu, al començament d’aquest Cicle de Concerts, quan descrivíem el Violi, que varem dir que la afinació de les cordes del violí, de greu a agut, és Sol3, Re4, La4 i Mi5. Tenint en compte això, entendrem per què una de les tonalitats més freqüents (es la tonalitat en la que estan escrits el major nombre de Concerts per a violí) i més favorables per a la música per a violí és la de Re, i de fet ja anireu veïnet al llarg d’aquest cicle com molts Concerts per a Violí estan escrits en la tonalitat de Re (el concert per a dos violins en Re menor de JS Bach, el concert per a violi nº2 i nº 4 de Mozart, el de Beethoven, el de Txaikovski, Paganini, Brahms, Sibelius..., per recordar-ne alguns)

Això és així per la manera com harmònicament estan fets els acords de Tònica, de Dominant, i de Subdominant, els més importants de qualsevol tonalitat.

En la tonalitat de RE l’acord de tònica esta format per la triada RE, FA i LA i resulta que RE i LA és l’afinació de les cordes 2 i 3 del violí. L’acord de dominant està format per la triada LA, DO i MI i LA i MI és l’afinació de la 1ª i de la 4ª corda. La subdominant està formada per la triada SOL, SI i RE, sent SOL i RE las notes en les que estan afinades la 4ªi 3ª corda del violí. Resultarà doncs, que quan s’interpretin aquests acords, els més freqüents i els que defineixen la tonalitat, el violi ressonarà per simpatia amb la nota d’aquestes cordes a l’aire, sense necessitat que el violinista les toqui, omplint, arrodonint i fent de “coixí” al so que el violinista interpreta.

En la tonalitat de SOL també passa quelcom similar: La triada de tònica de SOL és SOL, SI, RE i SOL i RE és l’afinació de la 4ª i 3ª corda del vioíí; la dominant de SOL és RE, FA, LA i RE i LA es l’afinació de la 3ª i 2ª corda; la subdominant de SOL és DO, MI, SOL i SOL i MI és l’afinació de la 4ª i 1ª cordes, per tant les obres per a violí escrites en la tonalitat de Sol també tindran una sonoritat estable i plena (Concert per a violí nº 3 de Mozart, Concert per a violí nº 1 de Max Bruch, etc...)

Segon apunt.

Al principi varem parlar de les parts i característiques del violí. Ho varem parlar de manera genèrica, però la música que hem escoltat fins ara és música del Barroc i el violí d’aquesta època –el violí Barroc- té les seves pròpies característiques i és una mica diferent al violí actual.

El violí barroc pròpiament dit va evolucionar al violí clàssic que coneixem actualment a partir de la necessitat d'augmentar la potència de l'instrument per poder tocar a sales més grans. És molt difícil trobar violins de l’època barroca en bon estat de conservació o fins i tot originals. La major part dels que trobem avui dia són nous, fabricats a partir de models ja existents.

• El cap i el mànec del violí barroc és més curt i ample que als violins actuals, per la qual cosa la vibració de les cordes té menys amplitud.

• El diapasó és més fi i prim.

• Les cordes del violí barroc son de budell, recobrint les més gruixudes amb filaments de plata per augmentar el seu gruix. Aquestes cordes atorguen un so natural molt ric, càlid i característic, encara que, són inestables davant dels canvis de temperatura i humitat, per la qual cosa es desafinen amb més facilitat.

• El pont del violí barroc és d’altura inferior a la del model actual, cosa que generava una menor tensió de les cordes.

• Pel que fa a l’arc barroc,tenien corba cap a fora.

• Finalment la seva afinació era una mica mes greu que l’actual (un mig to per sota), ja que el LA antigament s'afinava a 415Hz i avui es fa a 442Hz.

• S’ha de dir que fins al 1740, el violí es tocava recolzat al pit o al maluc, posició una mica incomoda si ho veiem des dels nostres dies, però la música barroca, destacada pel seu virtuosisme, així ho requeria.

Tal vegada, tenint en compte la presència habitual d'acords i altres recursos similars a la música barroca, amb aquest tipus de violins la seva interpretació era molt més senzilla que en violins actuals.

Fixeu-vos-hi, ara hi ha molts conjunts que toquen amb instruments de l’època. El so també es una mica diferent, cadascú tindrà la seva apreciació, peró per la meva manera de sentir, el violí barroc te un so una mica més penetrant i una mica nasal

“Partites i Sonates per a violí sol” (BWV 1001-1006)

Pel Concert d’avui he triat la versió que en fa Shunske Sato, el prestigiós violinista japonès, especialista en violí Barroc, “masterconcertista” de la Netherlands Bach Society Orchestra,

Teniu les sis obres en el següent video. Cada una d'elles dura entre uns 17 minuts a 29 minuts. Aneu fent i assaboriu-ho amb calma, que s’ho mereix.

Res més, amics, gaudiu i que la música us acompanyi sempre.

Jaume

---