Rèquiem Classisisme III. Kozlowski

Seguim amb el que serà el desè concert del cicle dedicat als Rèquiems, el d’avui el tercer pel que fa als Rèquiems del Classicisme.

Avui farem un petit salt cronològic dins els Rèquiems del classicisme a fi d’estudiar i gaudir d’un Rèquiem que molt probablement no coneixeu. Podríem considerar que és una curiositat amagada (jo diria un tresor amagat) entre els rèquiems d’aquest període. Crec que val la pena que ens parem a escoltar-lo, hi dediquem un concert i us el faci conèixer. A mi me’l va fer conèixer ja fa anys un col·lega cirurgià bon pianista i gran músic, amb qui, entre moltes altres coses, compartíem la nostra dèria musical.

És el Rèquiem en Mi bemoll menor de Józef Kozłowski, un rèquiem al meu parer de gran qualitat, escrit per un compositor polonès d'origen bielorús (nascut a Propoisk, 1757, un petit poblet prop de Minsk, la capital de Bielorússia) que desenvolupà la seva carrera a Rússia (morí a Sant Petersburg, 11 de març de 1831). Fins a l'any 1786 va treballar a Polònia (Cor de la Catedral de Varsovia i al palau de Tadeusz Franciszek Ogiński), i a partir d’aquest any Kozłowski s’establí a Rússia treballant, durant la major part de la seva vida, a la Cort Imperial de Rússia, per a la qual va escriure la major part de la seva música. A Rússia es va fer popular sobretot per les seves poloneses patriòtiques. Entre 1799 i 1819, Kozłowski va supervisar les orquestres del teatre i la universitat teatral a Sant Petersburg.

Kozłowski va compondre aquesta Missa de Rèquiem per la mort d'Estanislau August Poniatowski, rei de Polònia, encarregat pel mateix rei abans de la seva mort i estrenat el 25 de febrer de 1798 a Sant Petersburg. Alguns dels millors artistes del moment van prendre part de la representació dirigida pel mateix compositor. Amb aquesta majestuosa missa de rèquiem, Kozłowski va rendir els darrers honors al monarca que va morir en una terra estrangera.

Se l’ha considerat el primer rèquiem rus i és un rèquiem per a quatre veus i orquestra. Aquesta obra va esdevenir una icona de la música polonesa i russa i va ser sovint interpretat a Polònia i a Rússia. El 24 de novembre de 1804 es representà per les exèquies del compositor i violinista Ivan Mane Jarnović.

 Rèquiem en Mi bemoll menor de Józef Kozłowski

Malauradament, actualment només existeix un enregistrament d'aquesta obra, una producció de l'època soviètica, sense imatge però amb un so prou bo.

És la versió que en fa el Cor de l’Estat de Moscou i l’ Orquestra Simfònica del Ministeri de Cultura de la URSS, dirigits per Vladimir Yesipov amb Galina Simkina (soprano I), Lidiya Tchernykh (soprano II), Valentina Panina (mezzo-soprano), Konstantin Lisovsky (tenor) i Vladimir Motorin (baix). (1h. i 19 min)

Les seves parts (i el minutat) d’aquesta versió són :

01 Requiem, Kyrie (0:00:00)

02 Dies irae (0:06:05)

03 Tuba mirum (0:09:49)

04 Judex ergo (0:15:28)

05 Confutatis maledictis (0:22:44)

06 Lacrimosa (0:28:11)

07 Domine Jesu Christe (0:32:08)

08 Sanctus (0:40:08)

09 Benedictus (0:45:09)

10 Agnus Dei (0:52:19)

11 Quia pius es (0:59:21)

12 Marche funèbre (1:06:58)

13 Salve Regina (1:10:14)

Res més, gaudiu d’aquest Rèquiem, sigueu feliços i que le música us acompanyi sempre. Jaume

---