Rèquiem Romanticisme III. Schubert

Continuem amb el que serà el setzè Concert dedicat als Rèquiems i el tercer dedicat als Rèquiems del Romanticisme.

Avui comentarem els Rèquiems dels Schubert i escoltàrem el Rèquiem op, 9, de Ferdinand Schubert.

A cal Schubert havien fet un quartet de corda amb els quatre músics de la família: el pare, Franz Theodor Schubert, al violoncel, i els tres fills, Ignaz i Ferdinand als violins i Franz a la viola. De fet Franz Schubert va compondre molts dels seus primers quartets de corda per a aquest conjunt. Pel que fa a aquesta família, el que ha anat quedant clar és que, musicalment, uns ajudaven a altres.

Dels Schubert van sortir dos Rèquiems, tots dos atribuïts a Ferdinand. El Rèquiem alemany, op. 2, i el Rèquiem op. 9. Avui se sap que el Rèquiem alemany, op. 2, en realitat va ser escrit per Franz i gràcies a aquest Rèquiem en Ferdinand va obtenir el càrrec d’organista i director de cor.

La cosa va anar així...

A l’any 1818 Franz va escriure un Rèquiem alemany (ara ja catalogat com D.621) per ajudar el seu germà Ferdinand, a qui van ser assignades aquestes obres. El 24 d'agost de 1818, Franz va escriure al seu germà: "El meu estimat Ferdinand, són les 23.30 i he acabat la vostra missa de rèquiem. Creieu-me, em va omplir de pena, quan el vaig cantar amb tota l'ànima. Organitza-ho com calgui, és a dir, inserir els textos i el signes".

El 29 d'octubre, després de la representació, Franz va enviar una altra carta al seu germà: "Estimat germà Ferdinand, ja et vaig perdonar el pecat de signar les meves obres al teu nom en la meva primera carta. Que ningú no en sap res".

El text del Rèquiem alemany era de Franz Seraphicus Schmid. El Rèquiem -per a cor a 4 veus mixtes i orgue- estava format per 10 parts, cadascuna corresponent a les diferents parts del servei: 1. Fins a l'entrada; 2. Després de l'Epístola; 3. A l'evangeli; 4. A l'Ofertori;5. Al Sanctus; 6. A la conversió; 7. Al record; 8. A l'Agnus Dei; 9. A la comunió; 10. En acabar. L'orgue s'utilitza principalment per doblar els cantants, excepte durant 7. Al record, on l'orgue ha de tocar sense acompanyament.

En el seu temps, vaig buscar un enregistrament d’aquest Rèquiem i no el vaig trobar. Ara l’he tornat a buscar i tampoc l’he trobat. Sembla ser que el manuscrit es va perdre. És així que no el podrem escoltar.

Avui escoltarem el Rèquiem en Sol menor, op 9, de Ferdinand Shubert. Aquest Rèquiem va interpretar el 3 de novembre de 1828 a l'església d'Hernalser en presencia de Franz, quan aquest, afeblit per la sífilis, agafà una febre tifoide i estava refugiat a casa de Ferdinand. Franz, malalt, moriria al cap de 16 dies, el 19 de novembre, a l'edat de 31 anys. El Rèquiem de Ferdinand és probablement l'última actuació musical a què va assistir Franz Schubert. Ferdinand va dedicar aquest Rèquiem al seu germà Franz , per això també es coneix com el Rèquiem, op. 9, o el Rèquiem després de la mort de Franz Schubert.

La biografia de Franz Schubert tots la coneixem, però què sabem de Ferdinand, un dels seus germans, l’autor del Rèquiem d’avui ?...

L'autor

Ferdinand Schubert, Lithografia de von Josef Kriehuber, 1850

Ferdinand Schubert (Viena, 18 d'octubre de 1794 - 26 de febrer de 1859). Va rebre formació en piano i violí del seu pare, Franz Theodor Schubert, i del seu germà gran Ignaz, més tard de Michael Wood, i finalment del professor públic del cor de Santa Anna, Joseph Drechsler. El 1810, Schubert es va convertir en organista de la parròquia de Lichtentaler i també va ser professor ajudant en un orfenat de Viena. Quatre anys més tard, el 1816, va ser ascendit a professor a temps complet a l'orfenat. En aquell any, Schubert es va casar amb una de les seves alumnes, Anna. El 1820, Schubert esdevingué professor i mestre de cor a Altlerchenfeld. El 1824, va rebre un nomenament com a professor a la Normal-Hauptschule de St. Anna. El 1838, esdevingué professor honorari d'orgue al Conservatori. Professionalment va destacar per la seva tasca com a administrador escolar, pel que a l’any 1851 va rebre el càrrec de director de l'escola primària normal de Santa Anna.

Ferdinand va escriure nombroses revistes educatives i una sèrie de composicions de música sacra i peces més petites per a ús escolar.

El seu catàleg és:

Rèquiem en sol menor , opus 9 (1828) (soli, cor i orquestra)
Mass F-Dur , opus 10 (1830)
Salve Regina , opus 12 (soli i instrumental)
Misa pastoral ( L’Hirtenmesse ) opus 13 (1835) (soli, cor i orquestra de cambra)
Ave María (cor a capella)
Filiae regum , Ps 44.10, en si menor
Gegrüsset seist de Königin , en Do major
Laudate Dominum , Ps 116, en Do major
Pange lingua , en do major
Tantum ergo
Regina coeli (cor i orquestra)
Veni sancti Spiritus (conjunt instrumental i solista)
Le Petit Espiègle , òpera per nens
La Glaneuse , òpera per nens

En les composicions atribuïdes a Ferdinand es fa molt difícil determinar fins on arriba la col·laboració de Franz, quina part és obra seva i quina part pertany al seu germà, el qual fins i tot li cedí algunes obres per tal que Ferdinand es promocionés professionalment. No obstant això, també queda clar, que Ferdinand no va ser un compositor dolent, te una bona fluïdesa melòdica i un sorprenent domini de l'expressió; és bo en l’harmonia, però menys afortunat en l'escriptura contrapuntística.

En la seva vida personal, desprès de la mort de la seva primera dona, Ferdinand es va casar amb la seva segona esposa, Teresa, el 1832. Els seus dos matrimonis van produir un total de 29 fills, dels quals 12 van sobreviure fins a l'edat adulta. Tot i que va treballar dur tota la seva vida, com el seu germà no fou un afortunat en el tema diners i la seva família vivia en condicions econòmiques precàries. Com a tal, el seu testament demanava que qualsevol obra publicada després de la seva mort fos per al suport dels seus dependents.

A Ferdinand també se’l coneix per altres dos fets:

L’haver conservat una part considerable del patrimoni musical de Franz Schubert, que després de la mort de Franz el 1828, amb l'excepció de certes òperes, misses i simfonies, va vendre la major part de les composicions a Anton Diabelli (la firma de Diabelli va publicar el catàleg al llarg dels 30 anys següents, fins i tot després de la mort de Diabelli).
L’altra fet pel que també és conegut es per haver dissenyat la làpida per a la tomba de Beethoven, en el Cementiri Central de Viena (Zentralfriedhof) a pocs metres de la del seu germà Franz.

L'obra

El seu Rèquiem en sol menor , l’opus 9, fou escrit a l’any 1828 i, malgrat que cronològicament pertany al romanticisme primerenc, te bastant de classicisme (algunes de les seves parts, sobretot el ''Quam olim Abrahae'', amb recorden bastant al Rèquiem de Mozart, esperem que sigui només una apreciació subjectiva meva.., però us invitaria a que vosaltres féssiu una recerca -per exemple a YouTube o a Spotify- d’aquesta part, el ''Quam olim Abrahae'' del Rèquiem de Mozart, escoltéssiu, comparéssiu i em donéssiu la vostre opinió...). També, la utilització de la tècnica de la tercera picarda en les cadències finals, fa pensar més en Classicisme que no pas en Romanticisme, doncs la cadència picarda era un recurs no tan habitual en el Romanticisme.

Aquest fet d’obres classicistes en els primers temps del romanticisme ja havia estat comentat en el primer concert de Rèquiems del Romanticisme, quan mencionàvem la transició molt progressiva que es donà en el pas del Classicisme al Romanticisme. Sobre aquest últim aspecte m’he quedat amb les ganes de saber com hagués estat el Rèquiem del seu germà Franz, escrit deu anys abans, quan Franz tenia 21 anys, tenint en compte el classicisme en que es va educar Franz Schubert, que tingué com a mestre Antonio Salieri. Bé, d’això de moment només podem fer suposicions !, malauradament, no em pogut escoltar el Rèquiem alemany de Franz Schubert. Permeteu-me, però, expressar una altre d’aquelles opinions tan meves, que tal vegada seria millor considerar llicencies no gaire “ortodoxes”.....: No ve al cas parlant de Ferdinand, però ja que hem mencionat la família, el seu germà, Franz Schubert, al meu entendre, va ser clarament un romàntic en els seus Lieds, però en les seves simfonies...., Deu n’hi do el que li va costar passar-se al Romanticisme !!!... (bé, és només una opinió meva, tal vegada massa meva i probablement un pel agosarat !...., segur que em sabreu perdonar.. i, posats a fer, pel que fa al ''Quam olim Abrahae'' del Rèquiem de Ferdinand, sigueu també comprensius i tolerants amb ell, aquest home havia de criar,educar i tirar endavant a 29 fills....).

El Rèquiem de Ferdinand està escrit en llatí, seguint els cànons dels Rèquiems catòlics. Està escrit per solistes, cor i orquestra (Soli. STB, Coro SATB, 2 Tro, 2 Tromp., Timp., 2 Vl. Vc./Cb., Org., [2 Trb.])

Les parts del Rèquiem de Ferdinand son:

Requiem aeternam (Largo);
Kyrie eleison (Allegro moderato);
Dies irae (Vivace);
Tuba mirum (Larghetto);
Huic ergo (Adagio);
Domine Jesu (Andante);
Quam olim Abrahae ( Allegro);
Hostias et preces tibi Domine (Larghetto);
Quam olim Abrahae (Allegro);
Sanctus (Andante);
Benedictus (Cantabile);
Agnus Dei (Largo);
Lux aeterna (Largo. Allegro moderato. Adagio).

La versió que us proposo es el enregistrament de la Maastricht Kamerchor Conservatorium Musica Polyphonica, sota la direcció de Louis Devos, amb Bernadette Degelin - soprano, Lucienne Van Deyck - alto, Zeger Vandersteene – tenor i Kurt Widmer - bass.

És un Rèquiem curt que dura uns 20 minuts.

El seu minutatge és :