Rèquiem Romanticisme V. Schumann
- Jaume
- 10 jul 2024
- 5 Min. de lectura
Actualizado: 18 feb
Seguint més o menys un ordre cronològic pel que fa a la data de composició, en el Concert d’avui, el desè vuitè dedicat als Rèquiems, el cinquè pel que fa als Rèquiems escrits en l’època del Romanticisme, estudiarem els rèquiems (en va escriure dos) del que fou un dels autors mes representatiu del Romanticisme Musical.
La vida del compositor del Concert d’avui, com també la de la seva muller, es cenyeix als mes anomenats patrons romàntics, en el sentit figurat i comú de la paraula. Una vida inestable plena d’alts i baixos temperamentals, varis intents de suïcidí, amor secret amb una noia “prodigi”, excel·lent pianista, de només disset anys d’edat, matrimoni prohibit pel pare de la noia, qui a la vegada era mestre del nuvi, plets i tribunals pel mig amb la finalitat de revocar la prohibició paterna al matrimoni, finalment hi ha casament, tenen vuit fills i, malgrat als nous intents de suïcidi, segueixen junts fins gairebé els últims dies de la vida del nostre compositor. quan la mort li esdevé estant reclòs en un manicomi....
Segur que ja heu endevinat de qui parlo, em refereixo a la vida de Robert Schumann i la seva muller Clara Schumann (de soltera, Clara Wieck) qui a la vegada fou l’amor platònic de l’amic mes estimat del matrimoni, el compositor Johannes Brahms, de qui aviat també gaudirem del seu Rèquiem. La vida i la música del matrimoni Schumann és un tema molt interessant, però això haurà de ser una altra dia, avui toca Rèquiems !
L'autor
Robert Schumann en 1850, daguerrotip de Johann Anton Völlner
Robert Schumann neix a Zwickau, un poble de la Saxònia, a l’est d’ Alemanya, el 8 de juny de 1810 i morí als 46 anys a la clínica mental Richarz'sche Heilanstalt, situada al barri de Endenich de Bonn el 29 de juliol de 1856. Malgrat els pocs anys de vida, la seva obra es extensa: obres per a piano, lieders, obres corals, música de cambra, musica per a orquestra: simfonies i concerts pera instrument solista etc.. comptabilitzant al voltant de 150 obres.
Es diu que Schumann admirava el Rèquiem de Cherubini (Rèquiem que ja varem comentar en el Concert nº 4 de la sèrie de Rèquiems) i els estudiosos de l’obra sacra de Schumann afirmen que els seus treballs no pretenien servir la litúrgia, més aviat, tal com deia el propi Schumann, "un compon un rèquiem, per a un mateix...".
Se li coneixen dos Rèquiems, el Rèquiem für Mignon, opus 98b, escrit a l’any 1849 i el Rèquiem op, 148 escrit l’any 1852.
Rèquiem für Mignon, opus 98b de Schumann
El Rèquiem für Mignon, opus 98b no és talment un Rèquiem, en el sentit que els hem entès fins ara... M’explico.... Nombroses han estat les ocasions al llarg de la Història en què els músics han recorregut a la literatura com a font d'inspiració per a les seves composicions. Això es va donar de manera especialment intensa al llarg del s. XIX, i si hi ha un escriptor que va inspirar els seus contemporanis i les generacions posteriors va ser Goethe. Mignon és un dels personatges que apareix a l'obra de Goethe “Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister”.
El personatge de Mignon és la història d'una nena que pertany a una companyia de saltimbanquis i que és maltractada per part del director. Wilhelm n'és testimoni, i decideix fer-se'n càrrec després d'abonar unes monedes a canvi de poder-se'l emportar. Ja des del principi el personatge mostra la indefinició que el caracteritzarà durant tota la novel·la. I és que la primera vegada que Wilhelm la veu desconeix si és un noi o una noia, ja que el nostre personatge es troba en una edat preadolescent. No sap parlar bé alemany, i ho barreja amb l'italià, que en realitat és la seva llengua materna. De fet, Goethe es va inspirar en una jove saltimbanqui que va conèixer a Itàlia a l'hora de conformar el personatge de Mignon. On veritablement troba la nena la seva manera d'expressió és al cant i al ball. Al llarg de la novel·la canta una sèrie de cançons a través de les quals els compositors van immortalitzar la seva figura i amb què sobreviu al pas del temps. Aquestes s'acompanyaven per un altre entranyable personatge, l'arpista. De les deu cançons que apareixen al llarg de la novel·la, quatre eren interpretades per Mignon, cantant amb l'arpista la cançó Nur wer die Sehnsucht kent (Només qui l'ardent desig coneix). Aquesta última la va escriure Schumann per a soprano i piano.
Però en la novel·la Schumann va observar una gran teatralitat a l'escena del funeral de Mignon, per la qual cosa va decidir compondre un petit rèquiem utilitzant el propi text de la novel·la., i això és ni més, ni menys, el Requiem für Mignon, escrit a l’any 1849. Al principi va ser compost per a cor, veus i piano. Però uns dies després decideix orquestrar-la. L'obra està formada per sis números i la durada no arriba al quart d'hora. Però no per la brevetat deixa de tenir l'encant de les petites joies que brillen amb llum pròpia.
Us proposo escoltar-la en la versió que en fa en Gardiner amb el Cor Monteverdi i “l’Orchestre Revolutionnaire et Romantique”
Rèquiem opus 148 de Schumann
El Rèquiem op, 148 va ser escrit l’any 1852. Schumann va morir l’any 1856, pel que és un Rèquiem escrit quatre anys abans de la seva mort, quan el seu desequilibri psíquic ja era evident i només quatre anys més tard vindrien les al·lucinacions, l‘intent de suïcidi i la trista mort en un manicomi. Hi ha qui diu que Schumann va escriure el seu propi Rèquiem, al igual que Mozart i amb la mateixa tonalitat, Re menor. L'opus és el nombre més alt en el catàleg de Schumann, ja que se suposa que el va escriure per a si mateix.
El requiem està escrit seguin la estructura del Requiem llatí habitual, en la tonalitat de Re menor i te nou moviments:
Requiem aeternam,
Te decet hymnus.
Dies irae
Liber escriptus.
Qui Mariam.
Domine Jesu.
Hostias.
Sanctus.
Benedictus.
La instrumentació és la d'una orquestra completa. Les veus són per a quatre solistes: soprano, mezzosoprano, tenor i baix. El cor és a quatre veus, acompanyat per riques i romàntiques harmonies.
La primera part de l'obra es va representar els dies 16 i 23 de maig de 1852 i va caure en l'oblit i no es va estrenar ni gravar fins al 1976.
Us proposo escoltar la versio del Chorus Musicus Köln, Das Neue Orchester & Christoph Spering
Res més amics que sigueu feliços i que la música us acompanyi sempre Jaume
Comentarios