Rèquiem Romanticisme VI. Suppé

En el Concert d’avui, el dinovè de la sèrie dedicada als Rèquiems i el sisè pel que fa als Rèquiems del Romanticisme, escoltarem i estudiarem un Rèquiem clarament d’estil italià, poc conegut, poc interpretat, però no per això menys bo, escrit per un compositor d’operetes vieneses, nascut a Spalato, avui Split, Dalmàcia, en aquells moments part de l’imperi Austrohongarès, avui Croàcia.

És un Rèquiem escrit a l’any 1855, que desprès es deixà d’interpretar i que fou recuperat per la BBC a l’any 1984, malgrat que avui dia és encara poc interpretat. El vaig incorporar a la meva col·lecció ben bé de casualitat, tafanejant i “remenant” en una coneguda i bona botiga de discs de Barcelona, llastimosament ja desapareguda. Va estar un bon descobriment, avui figura entre els meus Rèquiems estimats i, gràcies a ell, em vaig documentar sobre el seu autor.

Retrat de Franz von Suppé. Emilie Bieber 1885

L’autor és Francesco Ezechielle Hermenegildo Cavaliere Suppe Demmelli, que germanitzà el seu nom com Franz von Suppé (Split, 18 d'abril de 1819 – Viena, 21 de maig de 1895). Fou autor d’operetas i obertures, director d’orquestra i director musical de varis teatres de Viena. El seu Rèquiem és de quan, ja al final de la seva vida, havent deixat la direcció d’orquestra, es dedica a la musica sacra. Tal vegada la composició més coneguda seva és “Leichte Cavallerie” (Caballeria Lleugera) (1866) i altres que s’han conservat (no se per què) com a bandes sonores de pel·lícules, dibuixos animats i falques publicitàries.

El seu Rèquiem el va escriure pel seu amic i mentor, el director de teatre Franz Pokorny, i es va estrenar el 22 de novembre de 1855, durant una missa en en commemoració de la mort d’aquest director. Després de la seva estrena, tot i que l'obra es va representar diverses vegades al llarg dels anys següents i va obtenir un gran èxit del públic, a poc a poc es va quedar atrapada en el foc creuat de la crítica qui el va titllar d'estil massa italià, massa d'opereta, dictaminant que el caràcter de la peça era massa alegre i mancat de serietat, per pertànyer al règim dels Rèquiems.

El seu estil, clarament italià, es degut probablement a que de jove, durant l’estança del Gaetano Donozetti al conservatori de Viena, Suppé va rebre classes d’ell (de qui també es diu que era parent llunyà) i probablement també al fet d’haver passat anys a Itàlia (Suppé va estudiar dret a la Universitat de Pàdua) amb freqüents viatges a Milà, on esdevingué conegut i fan de Rossini.

Malgrat que segueix la litúrgia del rèquiem, realment l’estil de l’obra és clarament italià, però segueix amb més fidelitat la tradició de la música sacra que, per exemple, el Rèquiem que Verdi va compondre 19 anys després. El Rèquiem de Suppé compta amb una rica paleta instrumental i l'estil "italià" ve donat sobretot per la seva riquesa en les melodies de vent i del bel canto. Com Rossini i Verdi, que han passat a la història de la música com a compositors escènics, Suppé també va crear una obra sacra d'una intensitat fascinant que explora un món expressiu a l’estil italià.

El Rèquiem, per solistes, cor i orquestra està escrit en la tonalitat de Re menor i segueix el model de la missa de Rèquiem llatina.

Les seves parts són:

1. Kyrie;

2. Sequence: 1.- Dies irae; 2.- Tuba mirum; 3.- Rex tremendae; 4.- Recordare; 5.- Confutatis; 6.- Lacrimosa;

3. Offertorium: 7.- Domine Jesu Christe; 8.- Hostias et preces, 9.- Sanctus; 10.- Benedictus; 11.- Agnus Dei Libera me; 12.- Dies irae. Requiem aeternam.

A la meva manera de veure, cal destacar el ''Tuba mirum'' i el ''Hostias''. Tots dos tenen obertures imponents del metall, i el primer presenta un sorprenent passatge coral sobre una figura inquietant de la corda. També “l'Agnus Dei'' és una marxa fúnebre coral, embellida amb efectes instrumentals meravellosos.

Jutgeu vosaltres mateixos.....

Missa pro defunctis de Suppé     

La versió que us proposo escoltar és un registre en viu fet en el marc del Klangfest Ebrach 2012, interoretat per la Philharmonie Festiva i el Cor Filharmònic de Munic sota la direcció de Gerd Schaller. Els solistes son: Marie Fajtova, Franziska Gottwald, Tomislav Mužek, Albert Pesendorfer.

Va ser enregistrat en el marc de l'església catedral de l'antic monestir cistercenc d'Ebrach (del segle XII), una joia arquitectònica enmig del Steigerwald

Res més amics, i tingueu aquest Rèquiem entre els vostre escoltats, no us en penedireu, val la pena !

Sigueu feliços i que la música no deixi mai d’acompanyar-vos.

Jaume

---